Se trata de “The Blue Zucchini” —lo veo a medida que me acerco—, una cafetería que quiere reproducir un ambiente continental mediante láminas con inscripciones en italiano colgadas de las paredes y butacas de piel alrededor de mesitas bajas y donde la clientela habla sin levantar la voz.
6 comentarios:
tinc el cor dividit.no sé si vull veure les fotos abans de llegir la novel·la...em talla la imaginació!
De totes maneres, crec que és una bona iniciativa per després de la lectura.
Una abraçada,
poesilvia
Sort en l'aventura!
Los del 14 de octubre solemos tener mucha suerte en los momentos importantes. Espero que sea así con tu novela.
Sílvia: no et falta raó. Sempre he defensat que el lector té prou imaginació per veure els paisatges d'una novel·la, és a dir, que pot transformar els seus propis paisatges en els paisatges de l'escriptor. Però sóc contradictori. Ja saps, un trapezista amb vertigen. Fins el dia 24!
Núria: gràcies pels bons desitjos. Amb lectors com tu tot és més fàcil.
Paola: gracias por tu comentario. Y si no coincidimos en la red el día 14, ¡muchas felicidades!
Fichado!
Gràcies per ser-hi, Jordi.
Publicar un comentario